Quasi 25.000 aus aquàtiques passen l’hivern a les Illes Balears

Durant diversos dies del mes de gener s’ha realitzat el cens d’aus aquàtiquesi limícoles a les Balears, un cens que s’emmarca dins el «International Waterbird Census» que coordina Wetlands International ( www.wetlands.org) i que se realitza cada any durant l’hivern.

El cens ha donat una xifra propera a les 25.000 aus de 68 espècies diferents que estan passant l’hivern a les zones humides de les Illes, un nombre similar a l’obtingut l’any passat però inferior als anys 2017 i 2018.

El cens se fa sobre anàtides, agrons i limícoles, així com altres que viuen a les zones humides, com alguns rapinyaires i algunes espècies de gavines. Per illes, a Mallorca s’han visitat 34 zones, 18 a Menorca i 16 a les Pitiüses. Les zones amb major nombre d’exemplars han estat s’Albufera de Mallorca, amb més de 8000 exemplars, el 34% del total de Balears, s’Albufera d’es Grau a Menorca, amb més de 2000 i s’Albufereta, a Pollença, amb 1870 exemplars. Altres zones importants pel nombre d’exemplars són el Salobrar de Campos i les Salines d’Eivissa.

Les espècies més abundants han estat el coll verd (Anas platyrhynchos), les fotges (Fulica atra), els esplugabous (Bubulcus ibis) i els cullerots (Spatula clypeata).

Com espècies interessants o curioses destaquen un Bitó (Botaurus stellaris), un becplaner (Platalea leucorodia) i 3 cigonyes (Ciconia ciconia) vists a Mallorca.

Destacar també els 25 exemplars de de Rosseta (Marmaronetta angustrirostris) presents a s’albufera de Mallorca i els 17 de parda (Aythya nyroca) a diferents llocs de Menorca, dues espècies que actualment es troben amenaçades, així com els 19 soterins grans (Podiceps cristatus) a Menorca i els 280 exemplars de soterí (Podiceps nigricollis) presents a l’estany pudent de Formentera, que representen el 70% dels que es poden veure a totes les illes.

Als recomptes han participat més d’un centenar de voluntaris, amb la coordinació del GOB, SOM, GEN-GOB i Conselleria de Medi Ambient.

Aquest cens se ve realitzant a molts països del mon des de fa uns 50 anys. Aquestes series llargues de temps ens permeten saber quina és l’evolució de la fauna a les zones humides i per tant en quin estat es troben aquestes zones a les Balears.