Un nou bunyol de PortsIB per Portocolom: El Pla General de Ports. Salvem Portocolom presenta 10 pàgines d’al·legacions a un projecte que no sap descriure la realitat del port. Amb les iniciatives que PortsIB planteja des de Palma, a Portocolom no es té temps de fer la digestió. Després dels darrers episodis de fugaç passeig a sa Bassa Nova i de modernització de l’empedrat del moll de sa Duana, aquest estiu hem patit en silenci la lectura i estudi del Projecte de Pla General de Ports de les Illes Balears.

En aquest comunicat ens estalviarem paraules sobre la visió mercantilista que es fa de la nàutica social -el pla està més pensant per donar resposta a empreses, navegants forans i grans eslores que per les necessitats de la població local, la que té barques i la que no en té- i ens centrarem en el que diu i no diu el pla sobre Portocolom.

Abans d’entrar en matèria, sí que farem esment que la nostra primera al·legació assenyala que el Pla General preveu un creixement més enllà de la capacitat física del territori. Així de les poc més de 30.000 embarcacions amb amarrament que considera que hi havia a les Balears el 2017 es vol passar a donar cabuda a 36.765 barques, el que representa un increment del 22%, tot sense cap estudi de la capacitat física del territori.

En referència al Port de Portocolom, consideram que la informació que donen els diferents documents que configuren aquest Pla General i la descripció que fan del port de Portocolom, no compleixen el que especifica la Llei de Ports (10/2005, de 21 de juny) respecte als continguts que ha de tenir el Pla.

Així, un exemple molt notable d’això és que el Pla no és capaç de concretar el nombre d’amarraments actual del nostre port. Al contrari, en les diferents pàgines se’ns aporten fins a tres xifres diferents. Aquest fet, a més de ser molt impropi d’un document de l’alçada d’un Pla General, està molt renyit amb la transparència i la participació de la ciutadania en el control democràtic i públic de la tasca dels governants. Allò net, fàcil i necessari seria que el Pla digués, actualment hi ha X amarraments i després de les actuacions que volem dur endavant hi haurà Y amarraments.

Més enllà de la inconcreció, l’oblit és una altra característica de les pàgines referides a Portocolom. El pla no en xerra de les cases que PortsIB té al Pla de sa Sínia, la caseta i els escars del Babo o els escars, mollets i el pantalà de la Bassa Nova, tot edificacions gestionades directament per l’empresa pública i situades dins la zona portuària. Aquesta important omissió posa molt en qüestió la finalitat i el com han estat fets els documents que componen el Pla.

La lectura del Pla d’adaptació al canvi climàtic tampoc no pot deixar indiferent a ningú. Al contrari, posa els pèls drets. El mateix document que a les seves pàgines reconeix que un dels seus punts crítics és no treballar amb dades mesurades sobre el terreny, arriba a les conclusions imaginàries i ben allunyades de la realitat: a Portocolom no hi ha problemes d’agitació o d’aterrament.

Per poder dir això, el document torna a oblidar els escars de la Bassa Nova, que estan precintats perquè es troben destruïts per l’onatge, tampoc no xerra dels escars del Babo, també molt malmesos per l’onatge i que es troben en una part oposada del port, ni dels mollets de l’entrada del Riuetó, ni de... Quina casualitat que va ser l’agitació marina qui va donar el cop definitiu al projecte de passeig que PortsIB va començar a la Bassa Nova i que va comptar amb una gran oposició veïnal.

Quina memòria més selectiva! La mateixa que els fa oblidar que en el seu moment obviaren les conseqüències que anava a tenir el darrer dragat, conseqüències que ara patim en forma de major agitació i de destrucció de tot aquest patrimoni. El mateix document fa veure que a Portocolom no hi ha problemes d’aterrament, obviant que s’ha format una platgeta al mig del Riuetó.

Quant a les actuacions futures, el pla segueix insistint en la rampa d’avarada a Cas Corso, en zona inundable i a un indret on no hi ha calat per botar barques. Una altra actuació d’elevat impacte que proposa és l’allargament del moll comercial.

Com hem vist, el Pla General de Ports pateix d’amnèsia. Per això també oblida xerrar i estudiar la qualitat de les aigües de la badia ni preveu actuacions per millorar-la tot i que cada vegada és menys transparent. Lligat a això, no es té en compte la preservació de l’ecosistema de badia d’aigües somes que és característic de Portocolom.

Tampoc no preveu mesures de gestió del patrimoni arqueològic submarí ni de mesures de protecció de les diferents construccions catalogades per l’ajuntament (moll, escars...) o de les barques tradicionals. No sabem si l’oblid d’una administració pública en l’ús de la toponímia oficial de les localitats del nostre municipi -Fa servir Felanich i Porto Colom- és per desídia o perquè el Pla General veu d’idees i filosofies antiquades. Etcc....