Nova amnistia urbanística: s’accelera la carrera suïcida neoliberal del PP

La Presidenta Prohens està determinada a facilitar una nova envestida inversora i especuladora en unes illes que es troben ja al límit social i ambientalment.

La transformació del sòl rústic, legal o il·legalment, és, ara mateix el canvi més important i accelerat que pateix Mallorca amb greus impactes ecològics, territorials, agraris i paisatgístics. I és, també, el sòl que està en el punt de mira de les noves inversions immobiliàries i turístiques.

Ja ho advertíem en roda de premsa el passat 22 de febrer i cada dia que passa arriben notícies que confirmen el pitjor dels escenaris pel que fa la desregulació urbanística impulsada pel Govern Prohens. Ara és el torn de l’amnistia d’edificacions il·legals en sòl rústic que el Govern Prohens té previst aprovar en forma de decret-llei en les properes setmanes sense ni tan sols esperar a les anunciades lleis d’urbanisme i territori que preveu impulsar en aquesta legislatura.

Així el Govern de Margalida Prohens activa de manera immediata una nova operació d’amnistia urbanística que promou una revalorització d’actius immobiliaris il·legals i fora d’ordenació premiant, novament, als infractors urbanístics. La gent que no ha respectat les lleis, que no ha pagat impostos, que no ha contractat professionals i que ha contribuït a la “rururbanització” (urbanització de l’espai rural) amb conseqüències directes sobre els recursos naturals (com per exemple, la contaminació aqüífers per la no disposició de fosses sèptiques), ara veurà com el govern li atorga el premi de la legalització.

Els principals efectes de la legalització

Els principals efectes de la legalització anunciada són els guanys especulatius per als infractors i als operadors del mercat immobiliari i incredulitat per als que respecten la llei, ja que la legalització augmenta considerablement el valor de mercat de l’habitatge:

1. podran vendre la finca amb més facilitat i a un preu major;

2. permetrà donar la propietat en garantia de préstecs hipotecaris i per tant accedir a finançament

3. podrà fer reformes, millores i ampliacions

Legalitzar els xalets al sòl rústic els revaloritza al mercat immobiliari especulatiu, de compra-venda i de lloguer. Els xalets il·legals, un cop legalitzats, es podran escripturar, vendre, hipotecar, és a dir, augmenten el seu valor com actius financers, per salvar als bancs i als especuladors.

Quina és la situació del sòl rústic.

La indisciplina urbanística a Mallorca ha estat i és un dels principals problemes en l’ordenació racional dels usos del sòl i l’exercici de la planificació urbanística. Només recordar que l’activitat de l’Agència de Defensa del Territori va provocar durant l’any 2022 – darrer any del que han facilitat dades –  l’execució de 112 restabliments d’obres i usos il·legals en el sòl rústic de Mallorca, i en sumaven ja 653 en els darrers 6 anys (2017-2022). Uns anys que coincideixen més o menys amb el període 2015-2021 en que, segons dades de Terraferida, s’han devorat i transformat 4,1km2 de sòl rústic per la construcció de grans xalets a foravila: 2.054 habitatges unifamiliars nous o ampliats a foravila, dels quals 1.002 són de nova planta i 1.052 són el resultat d’ampliacions de cases preexistents. Aquests 4,1 km2 corresponen a una superfície major que la de qualsevol centre urbà de Mallorca. De fet, seria equivalent a tres vegades la superfície de tot el centre històric de Palma (1,4 km2), el que suposa el 51% del sòl rústic transformat, legal o il·legalment. . El seu impacte des del punt de vista ecològic, territorial, agrari, paisatgístic, de mobilitat, d’organització territorial i social és sense dubte el més important i accelerat al qual s’enfronta Mallorca.

Això s’emmarca en un exercici sense precedents d’aplicació de polítiques neoliberals a resposta de constructors i sobretot, promotors immobiliaris, que exigeixen celeritat perquè el govern obri les portes a la liberalització, la desregulació, de pèrdua de drets col·lectius i tot això, via decret llei, amb una absència total de debat i de participació pública i de transparència, i la conseqüent pèrdua de qualitat democràtica.

Les Illes en un context sense precedents de desequilibri ecològic i i de desigualtat socials, de pressió turística i urbanística-immobiliària de luxe,  obrin les portes a una nova envestida, a l’estil Bauzá però en un contexte agreujat, amb riscos inminents d’agreujament del deteriorament ambiental i la fractura social. Mallorca, amb la seva capacitat de càrrega superada en molts aspectes (artificialització del territori, usos
intensius del sòl, degradació dels espais naturals, generació de residus, consum d’aigua i energia, contaminació, crisi climàtica…) es troba ara sota l’amenaça d’una estratègia política perversa adreçada a consolidar beneficis d’uns pocs, però poderosos col·lectius i persones a costa del territori, el medi ambient i el benestar social. Unes polítiques que difereixen en el temps els seus efectes, de manera que abonen el terreny per a recollir el fruit de la destrucció en el futur, valent-se de la prepotent majoria parlamentària, a esquenes de la població, al marge de l’interès general i aprofitant la desinformació derivada de la complexitat de tota la regulació urbanística i fent servir el fals argument de la necessitat d’habitatge, llevant “impediments” de caire ambiental, democràtic i procedimental al sector especulatiu immobiliari-financer que és el gran beneficiat.

El GOB ha sol·licitat avui audiència amb la Presidenta, amb caràcter d’urgència, per abordar totes aquestes qüestions i exigir el debat social que requereixen mesures que afecten i afectaran el territori, agreujant problemàtiques actuals majúscules en matèria social i ambiental que ens estan abocant al col·lapse.  Així mateix emplaçam als grups de l’oposició a plantar cara a aquest despropòsit polític, ecològic, econòmic, social i territorial.